Hi havia una vegada,
en un poblet petit d’Egipte, dues famílies egípcies que s’odiaven a mort. A
Egipte les noies van amb turbant i vestits fins als peus.
Dos joves de les dues
famílies sempre es miraven i s’agradaven. Un dia la noia, que es deia Ana, va
anar a comprar i, de sobte, el noi, que es deia Jesús, la va veure i va anar
darrere d’ella, la va agafar i li va dir:
-
Escolta Ana, ets molt bonica
i m’agrades molt, que t’agradaria sortir amb mi?
Ella li va
constestar: - No em parlis aquí que ens poden veure. Quedem demà a les cinc de
la tarda al parc.
Ell li va contestar
tot content que sí. Quan l’Ana se’n va anar a casa seva el seu pare li va dir:
-
Escolta Ana el teu tiet
Jesús i la teva tieta Maria m’han dit que t’han vist amb el fill de l’Antonio
xerrant, això és veritat?
-
No pare, això no és cert.-
Contestà l’Ana amb molta por.
El pare de l’Ana i
tota la seva família van anar a casa del xicot i es van barallar a cops, perquè
el pare de l’Ana no volia que la seva filla estigués amb aquell xicot perquè
els odiava.
Van passar mesos i
mesos i ells no van aconseguir veure’s.
Després d’un any en
Jesús va decidir anar a buscar l’Ana durant la nit quan tots dormien, i després
d’haver passat tant de temps sense estar junts van decidir escapar-se lluny de
les seves famílies.
Van ser molt feliços
en un poblet del seu país on no hi havia ningú que els conegués. Van tenir tres
fills: en Moisès, en Pau i l’Olga.